dijous, 28 de setembre del 2017

Onigirazu (entrepans d'arròs)

El viatge al Japó d'aquest estiu ha estat una inspiració. El menjar japonès fa molt temps que m'agrada, i m'agrada molt, però sembla que després de gaudir-ne tres setmanes seguides no solament no me n'he cansat, sinó que ja no en puc prescindir. Tot em sembla delicat i boníssim. Una altra cosa és que sigui capaç de fer-ho prou bé, però m'han vingut unes ganes irreprimibles de preparar plats japonesos. Aquests onigirazu són unes boles d'arròs, més grans que els onigiri i farcits de diversos ingredients. De fet, la imaginació és lliure, hi podem posar qualsevol cosa que ens agradi i que combini amb l'arròs. Venen a ser un equivalent als nostres entrepans, solament que en comptes de pa, els fem amb arròs. Ideals per a la carmanyola (bento!) o per a un picnic.

Ingredients

arròs bullit (com per a sushi) 
Vinagre d'arròs
 alga nori (una fulla per cada onigirazu)
barretes de surimi
avocat
caviar de salmó
maonesa
pollastre arrebossat
enciam iceberg
salsa teriyaki
mostassa

Preparació

Haurem de bullir l'arròs com per fer sushi. Jo utilitzo un bullidor elèctric, però si no en tenim també ho podem fer utilitzant una cassola convencional, això si, a la manera japonesa. Hi ha un munt de tutorials a internet que podem consultar.

Comencem pels oniguirazu de surimi i avocat:

Barregem l'arròs amb una mica de mirin (vinagre d'arròs)



Estenem un troç de film i posem a sobre una fulla d'alga nori amb la part més brillant tocant al plàstic.


Disposem a sobre una capa no gaire prima d'arròs. Tampoc ens hem de passar posant arròs perquè després ho haurem embolicar amb l'alga i ens ha de quedar ben segellat, així que intentarem que ens hi càpiga tot sense deixar cap forat.

A sobre de l'arròs hi posem una capa de caviar de salmó.


A sobre del caviar de salmó, l'avocat pelat i tallat a làmines.


Una mica de maonesa


Uns bastonets de surimi


i una altra capa d'arròs.

Comencem a embolicar ajuntant dues puntes


ara les altres dues per sobre


i ho assegurem embolicant l'onigirazu amb el film de plàstic.


Al cap d'uns minuts l'alga haurà agafat la humitat de l'arròs i el paquet s'haurà segellat. Llavors els podrem tallar per la meitat. Convé mullar el ganivet per tal que no se'ns enganxi a l'arròs.


Ara passem a fer els onigirazu de pollastre arrebossat:

Comencem igual que hem fet amb els anteriors, posant el film de plàstic, l'alga nori i una capa d'arròs.


Una fulla d'enciam iceberg. L'enciam iceberg, que jo no acostumo a utilitzar gairebé mai, va molt bé en aquesta recepta perquè conserva un toc cruixent tot i la humitat de l'interior de l'onigirazu.


els trossets de pollastre arrebossat


la salsa yakitori i la mostassa.

Solament queda cobrir-ho amb una altra capa d'arròs, i embolicar-lo tal com ho hem fet abans.


Els podem menjar immediatament o els reservem a la nevera. Es conserven perfectament bé fins a 3 dies.




dimarts, 12 de setembre del 2017

Fideus amb calamars, gambes i cloïsses




Un dinar de diumenge en família. Poca feina, saborós i per tanta gent com faci falta, solament cal adaptar la quantitat d'ingredients i la mida de la cassola. La pasta és bona amb tot el que li posis, així que ja sabeu, jo he fet aquest plat amb calamars llagostins i cloïsses, però en comptes de calamars pot ser sípia, en comptes de llagostins escamarlans, s'hi poden afegir uns musclos, en fi, tot allò que ens vingui de gust o que tinguem a mà.

Ingredients

8 calamars petits
4 llagostins
un grapat de cloïsses (també poden ser rossellones o podem afegir uns quants musclos)
1 pebrot verd
un troç de pebrot vermell
1 ceba mitjana
2 grans d'all
2 tomàquets madurs o 2 cullerades de tomàquet fregit
250 gr. de fideus gruixuts
caldo de peix
oli
sal

Preparació

Posem les cloïsses en aigua salada per tal que s'obrin i deixin anar la sorra que puguin tenir. Les deixem amb aigua mentre anem fent la recepta.

Netegem els calamars i els llagostins. Als llagostins els separem els caps de les cues.


Posem una cassola al foc (jo ho he fet en el wok) i hi aboquem els calamars. D'entrada els posem a la cassola calenta sense gens d'oli ni de sal, per segellar-los. Al cap d'un parell de minuts afegim l'oli, la sal i els llagostins. Ho deixem cinc minuts i ho retirem de la cassola. 

Posem el caldo de peix a escalfar en un pot a part. Es tracta de tenir-lo ben calent, a punt per afegir a la cassola quan ens faci falta.

Tallem la ceba i els pebrots en juliana i els alls a tallets petits, afegim una mica de sal i ho sofregim a a foc viu a la mateixa cassola on hem fregit el peix. Hi posarem també els caps dels llagostins i si cal afegirem una mica més d'oli. Amb la cullera de fusta anem xafant els caps dels llagostins per tal que deixin anar el xu



Afegim el tomàquet ratllat, baixem el foc i sofregim fins que veiem que el tomàquet està fet. En el cas que el tomàquet que hi posem ja sigui fregit, amb un minut n'hi haurà prou.


Afegim els fideus, barregem amb el sofregit i els deixem al foc, remenant de tant en tant uns minuts.


Hi aboquem el caldo i els calamars i deixem que bulli aproximadament 10 minuts o fins que la pasta estigui al punt. Un parell de minuts abans d'apagar el foc afegirem els llagostins, les cloïsses i l'aigua que aquestes han deixat.


Ja podem emplatar!


dimecres, 6 de setembre del 2017

Pebrots del piquillo a l'estil de Tolosa



Una deliciosa manera de cuinar els pebrots del piquillo, que he après de la recepta de Pablo Vicari. No cal dir que en una recepta tan senzilla la qualitat dels ingredients marcarà directament el resultat. 

Ingredients

- pebrots del piquillo
- uns quants grans d'all
- oli d'oliva
- sal
- un polsim de sucre

Preparació

Posem una mica d'oli en una paella. Agefim uns quans grans d'all pelats i els pebrots escorreguts del suc de la llauna o del pot. Aquest suc no l'hem de llençar; el reservarem per incorporar-lo més tard a la preparació. Posem una mica de sal i una mica de sucre, tapem la paella i la posem al foc, ben baixet, durant 15 o 20 minuts, fins que comencem a veure que els pebrots s'enrosseixen una mica.

En aquest punt Pablo Vicari afegeix el suc de la conserva i acaba el plat en el forn. Jo, per comoditat, he optat per continuar la recepta en el foc, i el resultat és igualment molt bo.

Afegim doncs el suc de la conserva que haviem reservat, tornem a tapar i ho tornem a posar al foc 20 minuts més.

De tant en tant sacsegem una mica la paella per evitar que els pebrots s'enganxin i per tal que els sabors dels ingredients i del caramelitzat es barregin.

El resultat són uns pebrots dolcíssims, banyats d'un deliciós caramel format de l'oli, el suc de la conserva i els alls.